Un 8M més, des de la Màquia – Azadi Jîn, volem posicionar-nos en la importància de seguir impulsant un transfeminisme combatiu i compromès amb la lluita que aposti amb determinació per teixir i enfortir aliances tant al territori que habitem com amb les lluites que es duen a terme arreu del món.
Les institucions volen capitalitzar el feminisme, filtrant-lo i excloent-ne qualsevol component radical que assenyali els sistemes de dominació, com són el capitalisme, el racisme i el colonialisme. Mentre s’aprovava la llei del «Només sí és sí», s’aprovava també la «tercería locativa» -una llei que persegueix lis treballadoris sexuals-, traçant així una línia divisòria entre quin subjecte del «feminisme» mereix ser protegit i quin ha de ser criminalitzat. El mateix passa amb institucions com la DGAIA, que discursivament premia «les dones autònomes», però criminalitza amb la presa de custòdies totes aquelles maternitats que escapen del seu suposat feminisme: dones i altres migrants, solteres i pobres.
Hem vist com el govern del PSOE, que s’autoproclama «el govern més feminista de la història», ha buscat retallar la Llei Trans, ha eliminat les sigles Q+ del seu document ideològic «pel seu significat misògin, liberal i antifeminista» i ha proposat excloure les dones trans de les categories femenines d’esports. També, el seu homòleg PSC a Barcelona, liderat per Collboni i el Pla Endreça, ha perseguit treballadoris sexuals, venedoris ambulants i persones sense sostre. Ataquen i persegueixen amb multes, identificacions i detencions, particularment per perfil racial, totes aquellis que no encaixen amb el seu ideal de «net i endreçat».
Aquestes violències institucionals estan sostingudes per un discurs feminista mainstream, blanc, cis i benestant, que criminalitza a lis qui habitem els marges. Situa les persones migrades i pobres com a focus de violència masclista, les treballadoris sexuals com a proxenetes o víctimes, i les persones trans i no-binàries com a identitats misògines i liberals. Un feminisme que tampoc veu que l’enriquiment del nord global significa guerra i misèria per a les dones i dissidències del sud; un feminisme còmplice del sistema capitalista i colonial.
A més, no podem entendre aquestes violències al marge de l’auge internacional de l’extrema dreta. Estem vivint un augment d’idees, discursos i pràctiques feixistes que, malgrat que mai han desaparegut, estan guanyant força. Fa temps que la maquinària mediàtica i política està en marxa per culpabilitzar i criminalitzar qui calgui, com a enemic intern, per justificar les crisis del sistema. Les retòriques i pràctiques racistes i xenòfobes, masclistes i transfòbiques s’estenen pels carrers, els mitjans i les institucions amb total impunitat. Proclames com la inseguretat als carrers, la migració descontrolada o l’atac cap a polítiques de protecció de les dones i les persones dissidents de gènere han guanyat terreny. Discursos que abans eren públicament rebutjats, ara són obertament aplaudits, transformant-se en amenaces greus per a aquellis que no encaixem en la norma.
Aquest 8 de març, des de La Màquia-Azadî Jin, fem una crida a la solidaritat activa transfronterera, teixint aliances amb totis lis companyis i posant el cos en la lluita i la resistència. Us animem a totis a construir i expandir les xarxes de suport mutu, per seguir construint un transfeminisme autònom que assenyali i ataqui tots els sistemes de dominació.
Afilem els marges per combatre amb força!
Visca la lluita transfeminista!