EL DIA DE LA VAGA COMENÇA I ACABA, EL COMBAT ÉS MOLT MÉS LLARG
11N VAGA POPULAR I ANTIRACISTA
Fem una crida a convertir l’11N en una vaga popular i antiracista per plantejar respostes a tots els problemes d’habitatge amb què ens enfrontem. Una vaga en què també es posi al centre les persones que estem en habitacions llogades, que tenim problemes per empadronar-nos, que okupem, que vivim en barraques o al carrer; les persones a les quals ningú ens vol llogar un pis perquè no som blanques i europees, perquè treballem amb contractes precaris o sense contracte, perquè no tenim papers i ni tan sols podem accedir a un pis públic .
Una vaga per aprendre a construir espais on hi capiguem totis i no només les classes mitjanes “autòctones”. Volem que es garanteixi a tothom l’accés a un habitatge digne sense haver de superar una marató de violències institucionals. Una vaga que apunti més enllà de la regulació dels lloguers per caminar cap a una societat en què tothom tingui una casa per viure i les cases siguin per a qui les habita.
Una vaga per enfortir les comunitats de lluita que sostenen la vida en tota la seva diversitat: comunitats de lluita que aturen desnonaments, que combaten el racisme i la violència policial, que s’enfronten a les retirades de custòdia, que practiquen l’autodefensa contra el patriarcat, que comparteixen coneixements, alegries, projectes…
La vaga ens dona força col·lectiva, alhora que corre el risc de deixar fora la gent que treballa sense contracte (com treballadoris sexuals o una bona part de les treballadores de la llar), o amb contractes precaris, o que no té feina. El dia de la vaga comença i acaba, el combat és molt més llarg. La vaga és una eina, una més entre moltes maneres de lluitar. Si avui és possible convocar una vaga general per l’habitatge és gràcies als milers de persones que durant anys han tret força per negar-se a marxar de casa quan un jutge ho ordenava; que han resistit davant d’amenaces i atacs per part de matons i desokupa; que han fet que el negoci immobiliari no sigui (sempre) tan suculent; que han plantat cara a serveis socials per exigir respostes dignes als problemes d’habitatge; que han fet front a les institucions —que les obliguen a perpetuar una situació de dependència si volen conservar el pis on viuen; que han obert espais abandonats per convertir-los en llars; que han ocupat seus de bancs i institucions per protestar contra els desnonaments.
No volem renunciar a cap d’aquestes eines ni, encara menys, volem que ningú es quedi pel camí.
Per un accés a l’habitatge lliure, universal i digne: casa per a totis!