El 30 i 31 de juliol, 70.000 persones intentaven arribar a Ceuta des del Marroc. En els dies següents, la majoria d’aquestes havien estat retornades al Marroc mitjançant violència fronterera directa o indirecta, i altres permaneixien en territori ceutí, patint atacs brutals en situacions infrahumanes.
El 23 de setembre, mentre l’estat dirigia la seva força a desnonar amb violència a Maricarmen a Madrid, en el context de Ceuta enviava centenars més de les seves forces per fer front a l’alerta d’una suposada nova arribada massiva de persones. Tot això, a l’empara del dret a la propietat en el cas de Madrid i del pretext de la «integritat territorial» a Ceuta, en el context de les eleccions al Marroc, marcat per les estratègies de l’Estat contra el poble Saharaui i Palestí.1 El primer cap de setmana d’octubre, mentre preníem els carrers en una onada massiva de resistència contra els desnonaments, aquestes mateixes forces de l’estat desallotjaven amb violència més de 3000 persones acampades a la platja del Trampolí a Ceuta, culminant en centenars de deportacions forçoses al Marroc.2
Resulta intolerable que el règim fronterer, que especula amb les vides de les persones, hagi assassinat els últims mesos a Ceuta a més de 141 persones. Resulta igualment intolerable que a l’últim mes el mercat immobiliari, que també especula amb les vides de les persones, hagi assassinat tres persones que acabaven de ser desnonades de les seves llars.
Contra les polítiques de mort, des de La Màquia fem un crit a unir i enfortir les nostres lluites contra tots els sistemes que especulen amb la vida.
La complicitat de “l’Esquerra» amb les polítiques de mort a les fronteres
El que està passant a Ceuta és mostra de la necropolítica de l’Estat Espanyol i la Europa Fortalesa3 que utilitza les vides migrants com a camp de batalla política; i mostra també de la complicitat de “l’esquerra» amb les polítiques de mort a les fronteres i de la instrumentalització que de tot això fa l’extrema dreta.
Aquesta hipocresia és assumida tant per la dreta parlamentària com per la socialdemocràcia (per exemple, el PSOE a l’Estat espanyol). Com va verbalitzar el primer ministre grec Kyriakos Mitsotakis, la UE promulga una política migratòria «dura, però justa». A la pràctica, aquesta «justícia» es tradueix en assassinats perpetrats per l’estat mitjançant l’omissió de socors a alta mar, trets contra embarcacions i devolucions en calent. El pilar d’aquest model és l’externalització de fronteres: acords econòmics amb tercers països que executen la feina bruta a canvi de finançament i converteixen les vides de persones en moneda de canvi entre estats. Hi ha registres amplis de l’extrema violència d’aquestes operacions, que inclouen tortures, desaparicions, robatoris i abandons a zones desèrtiques, una situació que el nou Pacte Europeu de Migració i Asil4 no fa sinó empitjorar.
Aquesta mateixa hipocresia permet que l’Estat a les últimes setmanes, acorralat per la lluita popular, hagi concedit amb una mà engrunes de drets d’habitatge a les inquilines a través dels dos decrets d’habitatge, mentre amb l’altra mà li treu els mitjans de subsistència mínima a les persones migrants a Ceuta, aprovant un decret que conté mesures encara més cruels que el nou Pacte Europeu: un decret que impossibilita l’accés a procediments i legalitza les deportacions sense ni tan sols oferir una pretensió de garanties.5
La hipocresia de l’esquerra institucional i la valoració diferenciada de les vides humanes no pot comprendre com un fet aïllat ni conjuntural, sinó com la conseqüència directa de l’ADN i història colonial d’Europa. Europa s’ha aixecat i sostingut sobre l’espoli continuat de recursos i vides al Sud Global i la intervenció militar o política per protegir la seva acumulació de poder i riquesa robada.
El feixisme i el colonialisme: una aliança criminal
L’extrema dreta i les corrents feixistes actuals operen mitjançant l’agitació constant d’una «amenaça», alimentant el «síndrome de l’abandonament institucional» per justificar la necessitat urgent d’actuar contra «l’altre» i restablir el relat nostàlgic d’ordre, pàtria i autoritat. A Ceuta, aquest discurs és especialment paradoxal, ja que el territori és un residu directe de l’expansió imperial ibèrica que va envair el nord d’Àfrica acumulant territoris estratègics per a les seves guerres i el seu comerç colonial.
L’extrema dreta instrumentalitza les conseqüències de la colonització per narrar l’arribada de persones migrants com una «invasió», i la seva acció feixista com una «creuada» contra suposats «homes migrants violents, delinqüents i violadors». Aquest imaginari de guerra entre civilització i barbàrie, recolzat pel govern de l’Estat Espanyol i les institucions europees, que parlen de “l’atac” contra la seva “integritat territorial”, i responen amb militarització, mostra la connexió entre la construcció del projecte colonial europeu des de la «reconquesta», la seva funció actual en la reproducció de l’ordre racial colonial com a guardià de la frontera de la Europa Fortalesa, i els discursos d’odi del feixisme.
Mitjançant la difusió massiva de desinformacions i dades manipulades, el feixisme construeix un culpable senzill i incita a una violència que es desplega tant en el pla simbòlic com en el material. La seva enorme capacitat camaleònica per mutar i adaptar els seus discursos d’odi a cada conjuntura es desplega a través de la protecció i interès de l’Estat: figures públiques de l’extrema dreta s’han desplaçat a Ceuta escoltats per una policia que ha protegit la seva propaganda davant la indignació popular.6
A Ceuta, estem presenciant milers de persones forçades a dormir a la intempèrie, sense menjar ni instal·lacions sanitàries, en camps improvisats que han estat incendiats per feixistes o desallotjats violentament per les forces de l’Estat; enfrontant detencions, robatoris, insults, amenaces, persecució, «caces», tortura, atacs i agressions brutals per part de feixistes tant d’uniforme com civils.
No es tracta d’actes aïllats, sinó del reflex d’un feixisme que atenta contra la integritat física, mental i organitzativa de les persones desposseïdes fins al punt que els veïns ceutís han deixat de manifestar-se per por que les seves protestes siguin instrumentalitzades pel entramat feixista.
Agitem marejades de solidaritat internacionalista, antiracista i antifeixista
Les recents mobilitzacions massives contra l’extrema dreta, com la resposta popular als carrers davant organitzacions feixistes com Aliança Catalana (10 de setembre, Barcelona) o Núcleo Nacional (11 de setembre, Barcelona), demostren la potència de l’autodefensa col·lectiva davant l’avenç de la reacció. Tanmateix, és imprescindible que entenguem la violència estatal i feixista de la frontera sud, concretament a Ceuta, com a part del feixisme que hem de seguir guanyant als carrers.
No podem desvincular l’auge del feixisme de carrer de la necropolítica fronterera colonial de l’Estat Espanyol i d’Europa; la perspectiva antiracista és el cor de l’antifeixisme. Superar les pràctiques tradicionals antifeixistes exigeix comprendre que aturar l’avenç reaccionari passa inevitablement per qüestionar i combatre els murs materials i ideològics del racisme i el colonialisme.
Aterrar aquesta trinxera política exigeix anar més enllà del pla simbòlic i resoldre problemes materials immediats per sostenir utopies col·lectives. Això, implica articular la mobilització antifeixista amb el suport i la creació de caixes de resistència; donant suport amb coneixements per tràmits legals de regularització i asil; responent a la violència militar, policial i feixista als carrers; i organitzant-nos amb brigadistes per posar el cos. Tanmateix, aquesta solidaritat ha d’agrupar reclamacions antiracistes ineludibles: abolir la Llei d’Estrangeria, el nou Pacte Europeu, les seves batudes, murs, CIEs, presons i deportacions. Només connectant l’autodefensa de carrer amb la lluita contra la política internacional i imperialista i el control fronterer podrem construir veritables comunitats de resistència davant l’avenç del feixisme global.7
Els nostres enemics són tots aquells que especulen amb la vida
Les últimes setmanes estem assistint a un moment històric de mobilització social per l’habitatge a raó del desnonament de Maricarmen a Madrid. El cas tràgic d’aquesta dona de 87 anys ha encès la metxa d’un polvorí que feia temps que s’acumulava per la situació insostenible de l’habitatge. No obstant, aquest fet no ha estat sinó un mes en una cadena de situacions insostenibles: tres anys de genocidi a Palestina, l’avenç de macroprojectes que destrueixen el territori, l’augment de grups i governs feixistes o la resposta reaccionaria davant el que va passar a Ceuta.
El que ha seguit aquestes últimes setmanes, ja es defineix com un episodi polític de gran rellevància en el context de l’Estat Espanyol: mobilitzacions massives, acampades a diverses ciutats, confrontacions amb feixistes i forces policials, capacitat per influir en l’agenda política institucional, convocatòria d’una vaga general i una sensació als carrers que feia temps que no es respirava, sensació que s’ha materialitzat en victòries com la última del bloc al carrer Llenguadoc.
A més, estem assistint a grans mobilitzacions en altres territoris: a l’Índia amb la joventut organitzada entorn el Partit Cucaracha, a França i a Xile amb la joventut exigint millores a l’educació i contra la repressió, a Alemanya contra el rearmament i el servei militar obligatori, a l’Argentina contra les polítiques neoliberals de Milei, etc.
A l’Estat Espanyol, l’esclat social està portant esperança que a través de l’organització col·lectiva podem canviar el curs dels esdeveniments i que la lluita és el camí cap a la justícia social. Estenent, així, la consciència que la solució als problemes estructurals no vindrà per part de l’Estat, sinó a través de la lluita al carrer i des del teixit comunitari organitzat.
I, tot i que veiem que assistim a un moment històric ple d’oportunitats, hem de tenir la capacitat de no deixar-nos encegar i ser crítiques perquè d’aquest procés en sortirem més organitzadis i amb les nostres lluites més entrellaçades. Cal seguir amb força en aquesta mobilització històrica per l’habitatge alhora que ens mirem al mirall per veure que no tota la classe treballadora desperta la mateixa solidaritat i que no a totes les vides se’ls atorga el mateix valor.
És urgent mirar-ho de cara i treballar-hi, poder veure les oportunitats que aquest esclat social també obre per articular les lluites i fer-les transversals. No atendre-ho, pot endurir les divisions que ens debiliten i fragmenten. Al contrari, si tenim la capacitat d’entomar el repte d’aquest esclat podrem visibilitzar que els enemics són compartits: tots aquells que es beneficien de la mort i especulen amb la vida. Tenim objectius comuns, derrotar el feixisme en totes les seves formes, perquè ens necessitem per avançar juntis, perquè, com sabem, no serem lliures fins que ho siguem totis.
En les properes setmanes veurem com molts alçaran banderes d’antifeixisme volent liderar la lluita per l’habitatge i tot el potencial social que està emergint. Hem de tenir-ho clar, la lluita per l’habitatge i la lluita antifeixista han de ser necessàriament antiracistes i anticolonials. Lluitem juntis, atenent el que ens uneix i el que ens diferencia.
Fem una crida a articular la lluita antifeixista, antiracista i anticolonial.
Animem a totis lis companyis a donar suport i impulsar brigades i punts de suport mutu davant la necropolítica de l’Europa Fortalesa, articular-se amb les xarxes existents, organitzar-se davant l’auge del feixisme i posar el cos a la lluita.
Lluitem juntis contra tots aquells que es beneficien de la mort i especulen amb la vida.
Agitem onades de solidaritat internacionalista, antiracista i antifeixista.
Perquè no volem ni desnonaments ni desallotjaments ni deportacions! Perquè la nostra lluita és per la vida, la vida de totis!
- https://elpais.com/espana/2026-09-23/crisis-en-ceuta-y-actualidad-politica-directo.html ↩︎
- https://www.elsaltodiario.com/ceuta/denuncian-retornos-voluntarios-marruecos-esconden-devoluciones-ilegales-hechas-amenaza ↩︎
- Usamos este concepto sin caer en que Europa sea en realidad una fortificación impenetrable. Por el contrario, migración es algo que necesita Europa y el orden mundial capitalista y colonial para existir y perpetuarse, que se regula en base a los intereses del capital, mediante la necropolitica fundamentada en la mentalidad colonialista que no trata como humanas las personas que cruzan sus muros. ↩︎
- https://www.eldiario.es/andalucia/novus-orbis/pacto-europeo-migracion-asilo-entra-vigor-giro-refuerza-control-tensiona-derechos_132_13309378.html ; https://es.euronews.com/2026/10/09/ue-aprueba-nuevo-reglamento-retorno-entre-fuertes-criticas-ong-los-centros-terceros-paises ↩︎
- https://www.elsaltodiario.com/fronteras/califican-real-decreto-agilizar-devoluciones-un-ataque-frontal-al-derecho-asilo ↩︎
- https://www.eldiario.es/desalambre/ciudadanos-ceuties-plantan-cara-alvise-vito-quiles-aprovechais-situacion-sembrar-odio_1_13423142.html ↩︎
- Recomendamos la lectura de “Trincheras para construir la utopía: Análisis y propuestas para un antifascismo transfeminista y radical” https://lamaquia.cat/cas/trincheras-para-construir-la-utopia/ ↩︎