El 25 de novembre de 1960 eren assassinades a cops Minerva, Pàtria i María Teresa, les germanes Mirabal. Elles van ser dones militants que van confrontar i van lluitar contra el règimen del dictador dominicà Trujillo. En la seva memòria es commemora el Dia Internacional contra la Violència Masclista. Avui les continuem recordant i lluitant per una pràctica i memòria històrica transfeminista que faci les nostres vides menys difícils, més lliures. Així, ens sumem a la denúncia de la violència immobiliària i institucional contra les nostres veïnes. Els bancs, les immobiliàries, les agències i l’administració pública exerceixen violència patriarcal i racista. Ens priven d’un element tan essencial com és l’habitatge digne.
Amb voluntat de sumar a les narratives polítiques d’aquest 25N, des de la Maquia – Azadî Jin volem contribuir humilment amb dues reflexions.
En primer lloc, assenyalar els transfeminicidis i les múltiples violències contra identitats que trenquen la cis-norma: les trans, les travestis i no binàries. Els transfeminicidis també són violència masclista i patriarcal. Cridar de ràbia i lluitar contra aquestes violències no minimitza la lluita contra la violència masclista, ni aparta el focus ‘d’aquesta data’, sinó que contribueix a reconèixer les diverses direccions en què opera el cisheteropatriarcat. Generar aliances de lluita que ens uneixen i enforteixen davant l’opressió patriarcal.
D’altra banda, també volem nombrar els feminicidis i transfeminicidis polítics o, en altres paraules, l’assassinat de companyis com a estratègia per a la colonització i la submissió dels pobles i territoris. Som testimoni d’Estats que utilitzen sistemàticament la violència contra les dones i dissidències com a eina per a la conquesta de territoris: Israel, l’Iran, Hondures, Colòmbia, Kurdistan, Sudan o Bangladesh, entre molts altres.
No ens maten només per dones i dissidències, sinó també per teixir resistència i defensar-nos dels Estats genocides i opressors. L’assassinat i la violació a gran escala es fa també per desmembrar els moviments de resistència transfeminista.
Europa dóna suport, protegeix i militaritza aquests estats i dona suport als seus genocidis, i és sobre la base de l’espoli d’aquestes terres i les persones forçades a migrar que aquí continua creixent la riquesa.
Com a Rojhilat (Kurdistan iranià) o al Sudan, les seves amenaces, violacions i execucions mai podran fer callar les veus i lluites de les dones i dissidències. Som part d’un fil i d’una herència de resistència i continuarem organitzades fins a acabar amb cada Estat assassí i violador, capitalista i colonial. L’autodefensa també ens és pròpia i, com les roses amb les seves espines, lluitarem per un món on siguem totes lliures de violències posant els nostres cossos en la lluita.