Vivim sota un sistema capitalista, que és de per sí mateix racista i sexista, que discrimina, segrega, oprimeix i fereix les subjetivitats no hegemòniques que no s’ajusten a la norma. Per tractar amb profunditat la ferida que deixa aquesta violència, una de las estratègies de La Màquia-Azadî Jin és promoure la creació d’espais no mixtes en el territori on ens movem. Estem organitzades en la no mixticitat, com a identitats en lluita contra el cisheteropatriarcat, això vol dir que la nostra organització està formada, actualment, por subjetivitats dones, bolleres, persones trans i d’identitats no binàries. Considerem aquest tipus d’organització una manera de fer que és en sí mateixa dissident.

Decidim crear espais no mixtes (sense homes cis) i aquest posicionament, en general, ha tingut bona rebuda, i ha estat reclamat per companyes a diferents llocs on no existeixen. Tot i així, també sentim molts arguments contraris als espais no mixtes. Encara que estem obertes a la crítica constructiva i al debat enriquidor, i fins i tot, tenim interès a acollir alguns dels arguments contraris que s’esgrimeixen si creiem que tenen sentit, pensem que, tristament, alguns d’aquests arguments en contra venen del malestar per veure el propi privilegi posat en qüestió.

No considerem que excloure els homes cis sigui una forma de discriminació. Per nosaltres la discriminació no es pot donar, de manera estructural, cap a un grup privilegiat.

Entendre les dinàmiques de privilegi i d’opressió és clau per analitzar políticament la necessitat d’espais no mixtes. L’escala d’opressió és rígida i sistèmica, no és personal o privada. Les discriminacions es creen arran d’un sistema capitalista i colonial, que és de per si mateix sexista i racista, i que facilita que es concentrin els privilegis i la riquesa a les mans de pocs, la majoria homes blancs cis heterosexuals. El capitalisme mateix se sosté sobre l’opressió i les jerarquies.

Els espais no mixtes són polítics i empoderants en el sentit que pretenen reapropiar-se de l’exclusió sistèmica que pateixen certs grups i hi troben el seu punt de força per combatre. Entenem que hi ha molts tipus de no mixticitats que responen a unes necessitats concretes de grups oprimits.

A la història occidental dels feminismes els espais no mixtes han existit des de fa dècades i no han estat exclusivament per a dones. S’ha debatut molt sobre el subjecte que ocupava l’espai feminista, en general, i l’espai no mixte, en concret. Les pròpies identitats que es veien apartades a un segon pla en aquests feminismes, és a dir, lesbianes, dones negres, llatines, racialitzades, assenyalaven que la subjectivitat “dona” als espais de feminismes hegemònics considerava que aquest era un subjecte heterosexual, blanc i de classe mitjana.

Per aquesta raó ja als anys setanta es van crear espais no mixtos feministes de lesbianes o dones negres, com el col·lectiu Combahee River format per dones lesbianes afroamericanes, que sentien la necessitat de crear un espai de militància pròpia on poder créixer com a subjecte polític lliure de l’opressió del racisme i l’heteronorma que es destil·lava als espais hegemònics.

Creiem que hi ha molts tipus de no mixticitats, algunes polítiques i d’altres no. Per exemple, sovint es dona una no mixticitat d’homes cis heteros en espais de treball, esport, lleure, política i activitats socialment masculinitzades. Històricament també han estat no mixtes els espais de decisió ocupats bàsicament per homes cis i això pot continuar passant als nostres espais encara que sigui de forma inconscient.

També en la mateixa línia s’han generat espais de només dones a l’àmbit privat, familiar o comunitari. Un exemple d’això podria ser la preparació d’àpats familiars i en les tasques de cura. Aquesta divisió clàssica dels rols a la societat hetero, patriarcal i capitalista, fa que hi hagi uns espais no mixtes que tenen la finalitat de ser alliberadors o empoderants i altres que fan que es mantinguin els privilegis.

Per nosaltres, els únics espais no mixtes polítics són els que tenen l’objectiu de lluitar en contra dels eixos d’opressió sistèmics, són una estratègia de supervivència i atac. O com diuen les companyes kurdes, són una eina d’autodefensa.

Vegem exemples de no mixticitat com a pràctica política. El Moviment de Dones Kurdes s’organitza

en espais de només dones, tant en la presa de decisions com en la convivència i la guerrilla. Per descomptat, al seu cor porten el sentiment de ser un únic poble, que va més enllà del gènere, de l’idioma, de la religió, etc… però han avaluat que era estratègic lluitar en estructures separades, i després tenir trobades comunes, decisions conjuntes i el mateix objectiu. Han arribat a la conclusió que només separant-se les dones podrien alliberar-se de la mirada i el pes patriarcal i construir la seva pròpia identitat de lluita, per després tornar a ajuntar-se al col·lectiu.

Traiem aquest exemple perquè per nosaltres és una inspiració, tot i ser conscients que aquí tenim també una llarga història de lluita no mixta. Un exemple d’això va ser el grup anarquista Mujeres Libres, que es va fundar el 1936 a l’estat espanyol i es va organitzar per tractar qüestions específiques de la lluita de les dones paral·lelament a la lluita mixta amb els companys. Així doncs, no creiem que una organització estratègica no mixta afebleixi la lluita, sinó que l’enriqueix i la fa més segura i suportable per a aquelles identitats que poden patir opressions dins de les seves pròpies files.

També hi ha d’altres tipus de no mixticitat que no es refereixen a la identitat sexe-gènere. Si sortim de l’àmbit feminista, hi ha espais no mixtos de comunitats que viuen una opressió concreta com les persones racialitzades, els treballadors de la llar, les persones trans, els treballadors sexuals i un llarg etcètera.

Donem suport a tots els tipus de no mixticitats polítiques, encara que no ens incloguin a nosaltres, sempre que neixin per combatre les opressions i injustícies que existeixen.

A més, creiem que el patriarcat no pot, ni tampoc ha de ser combatut sense els homes cis. Creiem que tenen una responsabilitat enorme a l’hora de no reproduir violència i construir altres maneres d’habitar la masculinitat, que puguin conviure en un món sense opressió i que els alliberi també del patriarcat.

Nosaltres hem decidit organitzar-nos internament de manera no mixta i utilitzar la no mixticitat en part del nostre actuar polític, alhora que ens trobem lluitant en espais mixtes. Però si decidim estar del mateix costat de la barricada, volem que quedi clar que el món no ens permet ocupar el mateix lloc.

Pel nostre recorregut, cossos i experiències hem escollit aquest tipus de no mixticitat inspirada en el transfeminisme, que inclou moltes identitats en lluita en contra del patriarcat i que van més enllà de la identitat “dona”, ja que creiem que el cisheteropatriarcat ens ataca a moltes i de moltes formes i que és el mateix enemic.

Per nosaltres la no mixticitat és un mitjà i no un fi; apostem per crear aquests espais amb l’objectiu d’empoderar-nos i establir aliances i vincles polítics entre identitats oprimides, amb el somni que tots els espais al nostre voltant treballin junts per eliminar tots els eixos d’opressió.