Les primeres jornades de «Dones més enllà de les armes» van ser la materialització d’un somni. Recuperar la història revolucionària a través de les veus de dones i persones dissidents que escassament havíem escoltat. Teníem algunes companyes en ment com Rosella i Miren i les companyes kurdes. A partir d’aquí comencem a estirar d’un fil que no sabíem on ens anava a portar. El fil ens va portar fins a Sorxwîn, la companya de les muntanyes kurdes; Rossa, companya de batalla de Rosella; Connie, lluitadora durant la transició a atalunya; Laura, excombatent a El Salvador i luitadora migrant a Espanya i Maria Eugenia que ens va enviar des de Colòmbia una carta d’amor revolucionari difícil d’oblidar.

En les segones jornades de «Dones més enllà de les armes» reafirmem el pas de crear aquesta xarxa d’afectes i lluita que ens permeti reconstruir la nostra genealogia revolucionària. Algunes relatores de l’edició anterior van repetir com a assistents. I van arribar d’altres noves, en alguns casos a través de l’amistat amb els primeres. Cadascuna ens va permetre aprofundir en un tema que travessa les nostres lluites. Ligia, ens va connectar amb la necessitat de repensar l’internacionalisme amb les companyes que viuen en el nostre territori. Silvia ens va interpel·lar fent-nos preguntar com posem a treballar el nostre privilegi blanc?. Amèrica no va poder estar present però va enviar un missatge que ens va fer reflexionar sobre els canvis que es poden donar dins d’un mateix camí revolucionari. Matilde ens va inspirar amb el treball de recuperació de relats de companyes de lluita. Bo Brown no va poder ser present però vam portar la seva lluita com a lesbiana butch posant en joc el seu privilegi blanc. I Itziar, desde la presó, ens va connectar per videoconferència amb la lluita de les companyes preses d’Euskal Herria. I així continuem filant per a ampliar la xarxa.

En les terceres jornades de «Dones més enllà de les armes» sentim haver consolidat una trobada anual on continuar generant la nostra pròpia historiografia transfeminista. Aquesta vegada vam posar el subtítol de «Memòria és lluita» perquè ens reafirmem a reapropiar-nos de la nostra història com a eina d’autodefensa. La memòria és sempre un camp de batalla, i en aquest, estem lluitant cos a cos per sentir-nos filles i netes d’una història, per no perdre unes memòries que sentim que ens pertanyen. Les històries que vam poder escoltar en aquesta edició van ser la d’Amèrica, que va poder venir des de l’Uruguai i ens va remarcar la mportància de trobar-se i narrar-se col·lectivament; la de Mar, que ens va portar l’experiència des d’un cos dissident invisibilitzat en lluita durant el franquisme; la de Maire i Angela que van venir des d’Irlanda per a narrar la seva història de resistència per la qual ningú els havia preguntat abans; i la de Margrit, que ens va parlar de l’aïllament i de la importància de recordar i narrar per a existir. Perquè memòria és lluita.

En les quartes jornades de «Dones més enllà de les armes» ja sentim que formem part d’una cosa més gran que nosaltres. Alguna cosa que ens precedeix i que continuarà quan ja no estiguem. Formem part del fil negre de la història que ens connecta. Aquesta vegada connectem a través de les històries de Maria Eugenia, des de Colòmbia. De Pilar, madrilenya lluitant per Canàries. De Patricia, lluitadora per la justícia social a Nicaragua des de l’exili. I Itziar, lluitadora d’Euskal Herria. I reafirmem la importància d’aquestes jornades a través de les paraules que ens va escriure Alicia, ponent de la primera edició: «Conèixer l’existència de dones amb històries de lluita a la seva esquena, a la meva esquena, va anar de gran alleujament. La meva atenció, centrada en les meves petites lluites per suportar el meu cos, va ser avivada per a escoltar el que les dones hem estat lluitant des de sempre: la lluita – gairebé silent – contra un sistema patriarcal i capitalista protagonitzat per homes»